Jul 31, 2011

Fora del Fossat!


Amb la producció de l'òpera del alemany Christoph Willibald von Glück (1714-1787) que es va estrena al XXV festival de Peralada ahir, el grup teatral català La Fura dels Baus i els 38 músics que formant el grup Britànic BandArt han presentat una innovadora interpretació de Orfeo i Euridice.

El trama de la opera de Glück es molt simple, amb només tres personatges principals i poca acció, però emulant l'esperit de Glück qui va amb aquesta obra inicia una reforma operística, la incorporació dels músics en l'espectacle significa una innovació monumental per el genere operístic.
La veritat es que la opera en si em va aborri una mica, i encara que la mezzosoprano Anita Rachvelishvili fent de orfeu convertís l'opera en una historia lesbiana que ha servit com punt de controvèrsia entre els crítics, el que em va causar més admiració va ser la incorporació dels músics en la obra. No només es que tocaven asseguts per l'escenari si no que se incorporaven a l'obra i ballaven i prenien vida de personatge pròpia envoltant a l'orfeo o amenaçant als dimonis.

El grup BandArt és un grup britànic conegut per toca sense director i de peu, el candidat perfecte per fer que els músics sortint del fossat i s’incorporin a la obra.  Inclús un dels directors de la Fura dels baus, Carlos Paradissa va dir: "Com Glück que amb aquest opera fa 250 anys va obrir les portes a una reforma del genere, sento que estic obrin una nova via fent que l'orquestra abandoni el fossat per integrar-se a l'escena". 

Jul 28, 2011

Bizet a la Barceloneta!



Encara que no sembli gran cosa en mig de tots els festivals d'estiu, la projecció de l'opera de Bizet, Carmen en una pantalla gegant a la platja de la Barceloneta a las 22.15 ahir, i la transmissió per el Canal 33, significa un altre pas important per portar l'opera a un public més ampli. És la primera vegada que el Liceu porta l'opera a la platja i emet la producció en gratuït, però en molts llocs la mateixa idea ja s'ha anat explorant. La producció de Lepage a Nueva York del "Ring Cycle" de Wagner que es va transmetre per cinemes per tot els estats units, i les projeccions de opera a la platja que fan a Miami amb la New World Symphony estan inspirant als que treballen en la indústria de la música per pensar en maneres diferents de fer arribar una música a un public que no acostuma ser-hi exposat. Estem vivint uns dies molt emocionants per la música clàssica. Uns dies en els que els medis per fer arribar la música al públic s'estan modificant. En una societat sobrestimulada per medis de comunicació i diverses tecnologies, la música clàssica s'esta adaptant al seu entorn per relacionar-se amb el públic.
 
Per mes informació:

Carmen a la platja
New World Symphony

Jul 19, 2011

Despues de mucho tiempo fuera.

Jul 18, 2011

Two Boys

About a month ago I was in London and went to see the English National Opera's world premiere of Nico Muhly's first opera, Two Boys. During the performance I was bubbling over with mixed sentiments, shifting from admiration to disappointment while my mind rambled with associations to various musical genres and terms.  I didn't have a chance to write about the opera during my visit but now that a month has passed I find myself still thinking about the opera and also about the various new costumes classical music is trying on in an attempt to find it's place in an overstimulated and media-soaked society.

As most of the critics pointed out, Craig Lucas's libretto was tedious, seemingly dated and generally unpalatable. Musically, Nico Muhly's approach at times made me shiver with awe and at others accompanied the plot in it's trite and repetitive character. The aleatoric layered choral textures that represent the cyber-chat when first heard were breathtaking, probably my favorite part of the whole production, but it was overused to the point of seeming trite. The minimalist influence so clearly featured in the music offered a soothing backdrop for the production which, along with the use of lighting and visual effects, was the only thing that kept me from getting up and leaving halfway through the opera. What I found very interesting though aurally was that while I kept associating Muhly's music to compositions of John Adams, Philip Glass and even Michael Nyman, I also heard a connection with post-rock groups like Godspeed, Mogwai, Mono, Siguros, etc.